skip to main content
Idioma:

Sobre la construcción y consolidación del sistema feudal castellano-leonés de los siglos XI-XII

Pastor de Togneri, Reyna

Col·legi Universitari de Girona 1985

Texto completo disponível

Citações Citado por
  • Título:
    Sobre la construcción y consolidación del sistema feudal castellano-leonés de los siglos XI-XII
  • Autor: Pastor de Togneri, Reyna
  • Assuntos: Castella i Lleó ; Congresses ; Congressos ; Feudalism ; Feudalisme
  • Notas: La formació i expansió del feudalisme català
  • Descrição: A la primera part es fan reflexions respecte a les aportacions que diversos corrents historiogràfics van realitzant sobre el feudalisme castellano-lleonès, corrents com l'institucionalista, l'estructuralista i els que parteixen de diverses interpretacions del materialisme històric. Després es recull l'esquema proposat per Pierre Bonnassie sobre la gènesi i modalitats del règim feudal del Llenguadoc, Catalunya i el nordcoest peninsular. A partir d'un acord -tant des de l'aspecte cronològic com del conceptual- sobre el seu esquema per a Castella i Lleó, es proposaran altres arguments i algunes matisacions. Es considerarà el procés de senyorialització i els canvis consegüents en les relacions de producció i en les formes de participació de la renda. Es traça una arquitectura i una cronologia de la senyorialització a partir de les dades aportades per nombrosos i apreciables estudis sobre la formació i desenvolupament de senyories eclesiàstiques, especialment monacals, estudis organitzats de manera similar a partir de la lògica que es desprèn de la documentació mateixa. La cronologia assenyala que l'etapa de senyorialització, ubicada a començament dels anys quaranta del segle XI, es fa més intensa a final d'aquest segle i durant la primera meitat del segle XII. Coincideix, per tant, amb la primera i segona etapa assenyalades per Bonnassie en la seva proposta: amb la primera, la del segle XI, en la qual evolucionen les relacions socials de base i s’instal·la la senyoria jurisdiccional; i amb la segona, en la qual apareixen canvis fonamentals, anarquia política i social, increment de la força de la noblesa i desenvolupament de les institucions vassallàtico-beneficiàries. Això mostra un cop més que la senyoria banal o jurisdiccional i les relacions de producció feudals, expressades en les diverses formes de dependència dels camperols, de les quals deriven les formes especifiques de la propietat i de la renda feudal, constitueixen la base fonamental del sistema i tenen una història més llarga que les relacions feudo-vassallàtiques. Però també es pot veure que aquest complex senyorial sosté i és sostingut per aquestes relacions In the first part reflections are made on the contributions already made by various historiographic approaches on the Castilian-Leonese feudalism. Among those the institutionalist, structuralist and the ones that take historical materialism as its starting point. We take, then, the basic outline proposed by Pierre Bonnassie about the genesis and modalities of the feudal regime in Languedoc, Catalonia and the north-east Peninsular. Taking for granted the basic outline chronologically and conceptually, for Castilla and León, we propose other arguments and some points of discussion. We will consider the process of seigneurialisation and the consequent changes in the relations of production and the ways of participation in rents. We propose an architecture and a chronology of seigneurialisation from the given data by many and sound studies on the formation and development of eclesiastical lordships, especially the ones related to monasteries. The chronology shows that the period of seigneurialisation, which started at the beginning of the forties in the XI century. That coincides with the first and second periods proposed by P. Bonnassie. With the first one (XI century) in the sense that the basic social relations evolve and jurisdictional lordship is established; and with the second one in the sense of the beginning of fundamental changes, social and political anarchy increase of the nobility's strength and development of the “feudo-vassalique” institutions. That shows, once again, that “banal” or jurisdictional lordship and feudal relations of production, as in the dependence of peasants which created specific forms of property and feudal rent, are the fundamental base of the system and have a longer history than feudal-vassal relations. But we can also see that the total amount of feudal dues supports and is supported by these relations 951_1.mp4 951_1.mp3
  • Editor: Col·legi Universitari de Girona
  • Data de criação/publicação: 1985
  • Idioma: Espanhol
Links
Voltar para lista de resultados

  • Realização: ABCD-USP USP   Logos de Redes Sociais: Freepik

Buscando em bases de dados remotas. Favor aguardar.